La Castanyada

Bon divendres família!! Com ja veieu, aquest mes l'estem dedicant a parlar de la tardor. És una època de l'any que dona molt de joc i a nosaltres ens encanta.

Aquesta setmana, i per finalitzar el mes, us volem parlar d'una de les tradicions que acomiaden definitivament la calor i ens endinsa de ple cap als dies fresquets i de recolliment a casa. Com ja us esteu imaginant us parlem de la castanyada.

Al carrer, al mercat, als aparadors i a les escoles dels vostres fills ja hi és molt present i a tots els que ens agrada aquesta celebració ens encanta l'ambient castanyer.

Els temps canvien i s'adapten costums diferents com una de les altres celebracions més conegudes internacionalment, Halloween... On la canalla s'ho passa pipa disfressant-se i fent festes terrorífiques i encara que també és divertit, a nosaltres ens agrada mantenir les nostres tradicions com la primera opció, no trobeu?

Celebrar la castanyada és una bona excusa per fer un sopar en bona companyia, sigui en família o amics. Les reunions amb la gent que t'estimes sempre ens deixen bons moments per recordar i per tornar a repetir.

Ens encanta celebrar la castanyada però, sabem d'on ve aquesta tradició?

Durant el segle XVIII la nit de tots Sants els campaners de les esglésies feien sonar les campanes per avisar a la gent del poble que ja era l'hora de pregar pels difunts. Els campaners picaven molt fort les campanes i els hi produïa un gran cansament. Per agafar forces, s'enduien castanyes, moniatos i una ampolla de vi dolç per fer passar millor la teca i de pas per aminorar el fred que passaven quan descansaven.

A finals de segle, aquest costum es va fer popular a tot el territori i des de llavors van aparèixer les castanyeres, que van veure l'oportunitat de guanyar-se uns calerons venent moniatos i castanyes calentes a la gent del poble.

I els panellets? Segons sembla, aquest dolç era un àpat que s'oferia en el dinar que se celebrava després de la mort d'algun familiar. També es diu que era una ofrena que se'ls i feia als difunts per emprendre el camí al més enllà. Creien que si els oferien aquest dolç, que aguanta bé uns quants dies, els difunts aguantarien amb força fins a arribar al seu destí.

Durant el pas del temps es van adaptant les tradicions fins a arribar al dia d'avui, on encara les mantenim i ens fan passar estones molt agradables i festives.

Sigui com sigui la vostra manera de celebrar aquesta festa us desitgem a tots una bona castanyada! Recordeu que si voleu fer panellets, només heu de mirar el blog que vam penjar fa un parell de setmanes amb la nostra recepta.

Si us animeu, podeu explicar-nos com ho celebreu vosaltres! Nosaltres estarem encantades de llegir-vos.

Us desitgem una feliç setmana!!