top of page

Anar a la platja amb nens

  • Foto del escritor: La Barraqueta
    La Barraqueta
  • 7 jun 2018
  • 2 Min. de lectura

Quines ganes tenim de platja! Malgrat el temps que últimament estem tenint a la que s'aguanta una mica i veiem un raig de sol, ja comencem a treure el nas per la platgeta ni que sigui per començar a agafar color, que després de tot l'hivern la nostra pell està demanant a crits una mica de bronzejat....

I quin gust prendre el solet tranquil·lament a la vora del mar, relaxats, escoltant musiqueta o xerrant relaxadament amb la parella o amics, oi?..... Una cosa us diré, gaudiu ara que no teniu fills que després... Tururut!


Quan tens fills, ni que sigui un, el teu maleter del cotxe es converteix literalment en un traster. Que si la bossa amb el dinar, la nevereta, els flotadors, les bosses de la platja (la normal de sempre amb les coses de la teva parella i teves) més la bossa dels nens, el para-sol, la piscineta, les joguines de la platja, la roba per canviar-te... Hi ha que fins i tot s'emporten unes tendes com d'acampar!! Però... Anem a la platja o marxem de viatge??


Arribes a la platja i ara busca lloc per escampar tot l'arsenal que portes al maleter, però això sí, que sigui a la vora de l'aigua per tenir als nens vigilats, eh?

Doncs apa, comences a caminar i després d'anar carregats com mules buscant on posar l'ou i després de trepitjar 4 tovalloles, salpicar sorra damunt la cara d'uns quants mentre li dius als teus fills que no corrin i que mitja platja us estigui mirant, finalment trobes el lloc perfecte per "acampar" amb la teva tribu.


Descarregues les bosses, claves el para-sol i comences a inflar els flotadors i piscineta, vas estirant les tovalloles i traient la roba als nens i mentre ells ja estan dins l'aigua jugant, tu de l'únic que tens ganes és d'estirar-te i descansar... però no, és impossible, tu estàs allà intentant fer veure que estàs relaxada però te n'adones que t'has convertit en un vigilant de la platja i només pregues perquè els nens no es clavin res, no es barallin, no marxin molt lluny dins l'aigua o no els hi piqui una medusa, cranc, peix o el que sigui.


Les hores et passen volant entre jugar, dinar, renyar, vigilar i quan ja toca recollir tot el campament entre males cares i disconformitats, carregues el cotxe fins els topes i només tens ganes d'arribar a casa, dutxar-te i que els nens s'adormin ben aviat per poder descansar, ara de veritat, d'un intens dia de platja.


I encara, quan ja ha passat l'estona i penses en el dia d'avui mirant les fotos del mòbil, ets capaç d'oblidar que semblaves una ànima en pena caminant per la sorra amb mitja casa a sobre, total, per passar només unes hores veient com els teus fills s'ho passaven pipa a la platja mentre tu agafaves un "moreno a pegots" i tens el valor de tornar a tenir ganes d'anar un altre dia... No tenim remei!!


Algú de vosaltres se sent identificat? Heu o esteu passant per aquesta etapa?


Expliqueu-nos com són els vostres dies de platja amb nens, segur que teniu històries ben divertides per compartir!


La setmana que ve més família! Que passeu bona setmana!



 
 
 

Comments


bottom of page